És el titular
d’una noticia molt interessant que hem
trobat. En efecte, es torna a verificar que tot el que passa en la infància deixa
petjada i moltes vegades les
conseqüències de la pobresa poden ser molt greus.
Segons la investigadora
Pilyoung Kim: “…las situaciones de estrés producidas por los bajos ingresos de
la unidad familiar en edades de desarrollo intelectual como los 9 años de edad
provocan la inhabilitación de determinadas áreas cerebrales quince años después.”
Així doncs, com ja hem dit més d’una vegada, hem de preocupar-nos i cuidar
a la infància perquè no es donin aquestes situacions tan extremes!
Us deixem l’enllaç per a que pugueu llegir la noticia sencera
Ben cert. En l'edat adulta ets com has crescut, ets el que has experimentat i si no han estat bones les vivències, s'arrastra... Què seria de nosaltres sense aquelles tardes jugant amb la nostra imaginació i tres nines? Com ens relacionaríam amb la gent sense haver anat al parc? Sense equivocar-nos mai hauríam madurat.. Tothom ha de passar per una etapa de la vida per arribar a la següent. I totes elles s'han d'exprimir, no s'han de deixar perdre i aquests infants no tenen l'oportunitat de fer-ho.. Fem-ho possible!!!
ResponEliminaLaura, estem d'acord amb que és molt important el desenvolupament de l'infant al llarg de la seva vida. Malauradament, els infants que passen per situacions de pobresa, no tenen les mateixes oportunitats que els demés, fins i tot, poden arribar a casos tan extrems com el de l'article.
ResponElimina